Avantatges dels edificis amb cobertes verdes

Post convidat de: Jaume Ferret, www.etposemverda.com

A les nostres ciutats i pobles, la majoria de cobertes dels edificis són construides amb materials ceràmics (rajoles, formigó,…) o metàl·lics, que  protegeixen dels diferents elements atmosfèrics (pluja, sol, vent…),  a persones, al propi edifici i al seu contingut.   A més , les cobertes poden allotjar diferents elements funcionals, com ara antenes, aparells de climatització o plaques solars.

Però aquestes construccions humanes no son neutres mediambientalment. I no em refereixo només al consum energètic o al tipus de materials amb que son fabricats! Tenen un gran impacte, tant pel cost ambiental d’oportunitat (espai que deixa de ser natural) com directament, amb efectes sobre l’entorn:

• Augment de la velocitat de l’escorrentia de l’aigua pluvial (l’aigua de pluja no es absorbida pel sòl);
• Efecte illa d’escalfor (els materials constructius absorbeixen i retenen l’energia tèrmica del Sol);
• Disminució de la biodiversitat (per la destrucció d’hàbitats),
• Impossibilitat de captar CO2 (això, més enllà de l’augment de les emissions de l’edifici en sí).

• 

• 

Tots aquests efectes es veuen clarament en les ciutats i pobles mediterranis, amb espais urbans densament construïts Urbanitzar de manera densa és mediambientalment més eficient que fer-ho de manera extensa (com a moltes ciutats anglosaxones):  allibera molta pressió al territori, redueix infraestructures de comunicació i de subministrament i genera menys consum d’energia i recursos. Però té un gran problema: concentra tots els desavantatges mediambientals dels edificis en un espai més reduït i densament poblat, pel que els habitants d’aquestes ciutats pateixen més els efectes de l’illa d’escalfor (Tº  superior a 5-8 ºC respecte al seu entorn periurbà), de la manca d’espais verds i de l’augment de la contaminació atmosfèrica (i sonora), pel que la seva qualitat de vida és veu reduïda.

De fet, un ampli estudi a llarg terme de l’ISGlobal de Barcelona ha demostrat recentment, , que l’accés a un espai vegetal a menys de 500 metres de l’habitatge, redueix la mortalitat prematura.

I aquí sorgeix un gran repte: compatibilitzar els efectes positius de les ciutats denses amb l’augment de la qualitat de vida i mediambiental. Eliminar edificacions existents per crear més espais vegetals (parcs i jardins) té un cost econòmic directe molt alt, comptant també que s’eliminen part dels avantatges de les ciutats denses.

El títol d’aquest article ja dona una pista evident de la solució que proposo: transformar les actuals cobertes “dures”, que son deserts de ciment infrautilitzats (si no directament abandonats) en jardins, horts o espais naturalitzats. Només a la ciutat de Barcelona, es calcula que entre un 60/70% de les cobertes dels edificis son susceptibles de transformar-se en cobertes verdes. I aquesta transformació aportaria grans avantatges a nivell de:

• Ciutat (temperatura, qualitat de l’aire, entorn més natural),
• Edifici (coberta més impermeabilitzada i major vida útil, major aïllament tèrmic i acústic, i augment del valor de l’inmoble);
• Persones: major qualitat de vida i accés a l’autoconsum d’hortalisses, perquè si no, associem una casa amb jardí amb benestar?

No m’estendré més, podeu consultar aquesta guia de Terrats i Cobertes Verdes de l’Ajuntament de Barcelona, o aquest llibre sobre Renaturalització de la Ciutat de la Diputació de Barcelona.

I ja per acabar, a nivell global, hi ha un avantatge que molt sovint passa desapercebut: convertir les cobertes “dures” en cobertes “verdes” no té cost d’oportunitat! No hauríem de renunciar a res del que ja tenim! I tindríem un entorn urbà més semblant al que ara tenim amb el confinament, però sense estar confinats, gaudint-ne!

Jaume Ferret Tintó, ET POSEM VERDA, www.etposemverda.com

Fotos de Etposemverda; vídeo Ajuntament de Barcelona